dimecres, 5 de setembre del 2012
L'orgasme de menjar-se un pimentó
divendres, 25 de maig del 2012
KOPAREN BILA!!
Els
Defensors de la Paella en Pimentó i Eusko-Suecans ja ho hem deixat tot preparat
per a esta nit.
Este vídeo té tots els ingredients, cura màxima i mil·limetrada en la planificació, a càrrec de Xus, i, per altra banda, l'execució del pla finalitzada amb la cervesa de la victòria per Jordi, Alfredito i Natxo.
Ací vos deixem el vídeo on hem redecorat El Calderón.
Bé, hui és la nostra!! Aupa Athletic!!
KOPAREN BILA!!
Este vídeo té tots els ingredients, cura màxima i mil·limetrada en la planificació, a càrrec de Xus, i, per altra banda, l'execució del pla finalitzada amb la cervesa de la victòria per Jordi, Alfredito i Natxo.
Ací vos deixem el vídeo on hem redecorat El Calderón.
Bé, hui és la nostra!! Aupa Athletic!!
KOPAREN BILA!!
dimarts, 15 de maig del 2012
Palop: missió en Malta
Hola amics i amigues, vos torne a escriure després d'un temps per contar-vos la meua última gesta.
Fa unes setmanes vaig tornar a rebre una cridada de la meua amiga Rita Barberà. Com ja sabeu d'episodis anteriors, ens va encarregar als membres d'aquesta Plataforma de Defensa del Pimentó que anàrem a Cardiff a salvar el turisme valencià però vam tenir una sèrie de problemes i errors insignificants que van impedir el nostre objectiu.
La cosa és que necessitava a algú que anara a promocionar la cultura valenciana a una nova zona: Malta. Jo això no sabia ni que era, només em sonava a cervesa aixina que res mal podia ser i vaig decidir acceptar.
Com em digué Rita: "Bueno xavalín, he buscado al mejor candidato para esta misión, como no lo he encontrado y tenemos que ahorrar para el Ferrari Park te lo he dicho a ti".
Jo estava molt content, damunt m'explicà que anava a anar de anònim, com un turista més, perquè d'aquesta forma aconseguiria una major naturalitat davant els maltesos. Però això no era tot, per donar una infal·lible credibilitat, anaven a ficar a la meua disposició a una vintena d'actors i actrius, policies especialitzats que es farien passar per companys meus de classe, com si anara de viatge de final de carrera. Ho tenia tot de cara per triomfar.
Tres dies després pasaren a per mi i em portaren a l'aeroport on estaven els meus agents esperant-me per pujar a un avió. Em van donar una tarjeta de crèdit amb 100.000€ per a que el racionalitzara entre tots, no havia d'escatimar per salvaguardar el turisme valencià i demostrar al món la cultura valenciana.
Ja dalt l'avió, Sebastiá, el especialista en estratègies militars m'explicà que Malta era un país format per tres illes, anavem a estar una setmana allí, es parlava anglés i maltés i que allí eren tots molt catòlics... són les coses que vaig entendre en un discurset de dos hores on crec que també em recomanaren les tàctiques que deuriem utilitar i altres moltes coses que no vaig entendre res perquè m'avorrien i vaig començar a recordar una pel·lícula molt divertida de dos mones que vaig vore una volta.
Arribats a Malta, anaven pasant els dies i tots els meus agents a l'hotel esperaven que els explicara el meu astut pla, però hi hagueren dos xicotets contratemps en els que no contava. El primer era que eixe enginyós pla vaig quedar per fer-lo en Natxo, Xavi i Alfredito un divendres de nit en casa d'este últim, és a dir, que no exisita. El segon contratemps va ser que quan vaig entrar a l'hotel em ficaren una pulsera "All included" i jo la meua habitació de l'hotel encara no la coneixia, però la barra i el nom de tots els cambrers els sabia com si els coneguera de tota la vida, per tant, no estava en unes condicions òptimes de fer res.
No sé que em va moure a prendre aquella decisió, però vaig ordenar a totes les ties que se ficaren biquini i que se'n vingueren al jacussi en mi, els tios havien d'estar atents i cada volta que se'm buidava el got havien de pujar rapidament a portar-me'n un altre. Ningú entenia res, escoltava que deien: "No asimile la seua tàctica encara, deu de ser un mètode de captació al públic... este tio és un lince".
Quan ja em vaig cansar d'estar en l'aigua, vaig ordenar a tots que se ficaren arreglats perquè anavem a fer-nos pasar per universitaris de festa i me'ls vaig emportar a tots a un casino. Aquella nit acabava de clasificar-se l'Athletic per a la final de la Europa League, m'havia fet com uns 20 rons i jo estava eufòric, la vida era perfecta i res em podia eixir mal en aquells moments. Sense pensar-ho dos voltes me n'aní cara la primera tragaperras que vaig vore i em vaig jugar els 100.000€ al roig. Tocà negre.
"Vingaaaa... jejeje, les rises que se van a pegar estos ara quan els ho conte". És el que vaig pensar en aquells instants, però vaig decidir canviar d'escenari i emportar-me'ls a tots d'alli abans de que se n'adonaren del que m'havia passat, així que els vaig dur a tots a una discoteca on feien el concert del cantant més famós de Malta, que fora d'aquella illa no el coneix ni sa mare.
Alli continuaren les rondes de ron en cola i jo estava fart de escoltar al pesadilla del cantant, així que vaig botar a l'escenari i li vaig pegar una guantà per irritant, li vaig furtar el micro i vaig començar a entonar una sèrie de cants regionals, balls pintorescs i a entonar l'himne de l'Athletic. De tant en tant cridava "Ni Michell Telló ni Georgie Dann! Palop és el més gran!!! ". M'estava menjant el públic. També pujaren dos agents a fer-me de ballarins, tot anava bé, però em vaig emocionar massa i vaig començar a baixar-me els pantalons i els maltesos s'alteraren molt perquè els havia lesionat a la seua estrella i en això de que eren molt catòlics s'agafaren els meus gestos com una ofensa. En menys de 5 segons s'armà una trifulca impressionant. Maltesos contra els agents, tots vinga l'hostia. Jo com vaig poder vaig passar desapercebut i vaig fugir d'alli com vaig poder sense que em tocaren un pel. Vaig eixir d'aquell "antro infernal" i pegarem a correr mentre encara ens perseguien centenars de maltesos.
Ja havia eixit el Sol, arribarem a un port pesquer i vaig vore un barquet. Abans que ens agafaren vaig ordenar a tots que pujaren que jo estiueje en Fernandet i que entenc molt de la mar i sabia tripular. Els 20 agents pujaren i vam partir d'allà direcció a València. Per sort sempre vaig preparat per a les ocasions i em vaig ficar la meua samarreta de l'Athletic que portava en un bolset. Em vaig guiar per la posició del Sol tal i com em va ensenyar Xuso quan anarem al Flamisell en cotxe sense mapes. Tot anava bé, però van apareixer unes roques i no sabia quina de totes les palanques polsar per frenar. Abans que es donaren compte em vaig ficar l'únic jupetí salvavides que hi havia. El vaixell s'enfonsà i en ell moriren els meus 20 companys que, en gloria descansen.
Per sort les corrents em van portar al Perelló, i d'alli vaig agafar el bus de Granero que em portà a Sueca.
Altre fracàs de missió. Em pregunte que dirà Rita Barberá quan s'entere de tot açò.
Fa unes setmanes vaig tornar a rebre una cridada de la meua amiga Rita Barberà. Com ja sabeu d'episodis anteriors, ens va encarregar als membres d'aquesta Plataforma de Defensa del Pimentó que anàrem a Cardiff a salvar el turisme valencià però vam tenir una sèrie de problemes i errors insignificants que van impedir el nostre objectiu.
La cosa és que necessitava a algú que anara a promocionar la cultura valenciana a una nova zona: Malta. Jo això no sabia ni que era, només em sonava a cervesa aixina que res mal podia ser i vaig decidir acceptar.
Com em digué Rita: "Bueno xavalín, he buscado al mejor candidato para esta misión, como no lo he encontrado y tenemos que ahorrar para el Ferrari Park te lo he dicho a ti".
Jo estava molt content, damunt m'explicà que anava a anar de anònim, com un turista més, perquè d'aquesta forma aconseguiria una major naturalitat davant els maltesos. Però això no era tot, per donar una infal·lible credibilitat, anaven a ficar a la meua disposició a una vintena d'actors i actrius, policies especialitzats que es farien passar per companys meus de classe, com si anara de viatge de final de carrera. Ho tenia tot de cara per triomfar.
Tres dies després pasaren a per mi i em portaren a l'aeroport on estaven els meus agents esperant-me per pujar a un avió. Em van donar una tarjeta de crèdit amb 100.000€ per a que el racionalitzara entre tots, no havia d'escatimar per salvaguardar el turisme valencià i demostrar al món la cultura valenciana.
Ja dalt l'avió, Sebastiá, el especialista en estratègies militars m'explicà que Malta era un país format per tres illes, anavem a estar una setmana allí, es parlava anglés i maltés i que allí eren tots molt catòlics... són les coses que vaig entendre en un discurset de dos hores on crec que també em recomanaren les tàctiques que deuriem utilitar i altres moltes coses que no vaig entendre res perquè m'avorrien i vaig començar a recordar una pel·lícula molt divertida de dos mones que vaig vore una volta.
Arribats a Malta, anaven pasant els dies i tots els meus agents a l'hotel esperaven que els explicara el meu astut pla, però hi hagueren dos xicotets contratemps en els que no contava. El primer era que eixe enginyós pla vaig quedar per fer-lo en Natxo, Xavi i Alfredito un divendres de nit en casa d'este últim, és a dir, que no exisita. El segon contratemps va ser que quan vaig entrar a l'hotel em ficaren una pulsera "All included" i jo la meua habitació de l'hotel encara no la coneixia, però la barra i el nom de tots els cambrers els sabia com si els coneguera de tota la vida, per tant, no estava en unes condicions òptimes de fer res.
No sé que em va moure a prendre aquella decisió, però vaig ordenar a totes les ties que se ficaren biquini i que se'n vingueren al jacussi en mi, els tios havien d'estar atents i cada volta que se'm buidava el got havien de pujar rapidament a portar-me'n un altre. Ningú entenia res, escoltava que deien: "No asimile la seua tàctica encara, deu de ser un mètode de captació al públic... este tio és un lince".
Jo en el jacussi
Moments abans d'arruïnar-me
"Vingaaaa... jejeje, les rises que se van a pegar estos ara quan els ho conte". És el que vaig pensar en aquells instants, però vaig decidir canviar d'escenari i emportar-me'ls a tots d'alli abans de que se n'adonaren del que m'havia passat, així que els vaig dur a tots a una discoteca on feien el concert del cantant més famós de Malta, que fora d'aquella illa no el coneix ni sa mare.
Alli continuaren les rondes de ron en cola i jo estava fart de escoltar al pesadilla del cantant, així que vaig botar a l'escenari i li vaig pegar una guantà per irritant, li vaig furtar el micro i vaig començar a entonar una sèrie de cants regionals, balls pintorescs i a entonar l'himne de l'Athletic. De tant en tant cridava "Ni Michell Telló ni Georgie Dann! Palop és el més gran!!! ". M'estava menjant el públic. També pujaren dos agents a fer-me de ballarins, tot anava bé, però em vaig emocionar massa i vaig començar a baixar-me els pantalons i els maltesos s'alteraren molt perquè els havia lesionat a la seua estrella i en això de que eren molt catòlics s'agafaren els meus gestos com una ofensa. En menys de 5 segons s'armà una trifulca impressionant. Maltesos contra els agents, tots vinga l'hostia. Jo com vaig poder vaig passar desapercebut i vaig fugir d'alli com vaig poder sense que em tocaren un pel. Vaig eixir d'aquell "antro infernal" i pegarem a correr mentre encara ens perseguien centenars de maltesos.Ja havia eixit el Sol, arribarem a un port pesquer i vaig vore un barquet. Abans que ens agafaren vaig ordenar a tots que pujaren que jo estiueje en Fernandet i que entenc molt de la mar i sabia tripular. Els 20 agents pujaren i vam partir d'allà direcció a València. Per sort sempre vaig preparat per a les ocasions i em vaig ficar la meua samarreta de l'Athletic que portava en un bolset. Em vaig guiar per la posició del Sol tal i com em va ensenyar Xuso quan anarem al Flamisell en cotxe sense mapes. Tot anava bé, però van apareixer unes roques i no sabia quina de totes les palanques polsar per frenar. Abans que es donaren compte em vaig ficar l'únic jupetí salvavides que hi havia. El vaixell s'enfonsà i en ell moriren els meus 20 companys que, en gloria descansen.
Jo al timó. La eufòria d'aquell moment em va poder.
Uns minuts després
Per sort les corrents em van portar al Perelló, i d'alli vaig agafar el bus de Granero que em portà a Sueca.
Altre fracàs de missió. Em pregunte que dirà Rita Barberá quan s'entere de tot açò.
Imatge dels agents de policia instants abans de morir. DEP.
divendres, 27 d’abril del 2012
Fotocronologia del dia d'ahir! Aupa Athletic!
Després de tant
de temps, hui els defensors de la paella en pimentó tornem a escriure al nostre
blog!
Abans que res,
demanar disculpes per la nostra absència este últim més, però entre falles,
pasqua i la preparació de la semifinal de la Copa de la UEFA…no hem tingut
temps!!
Fotocronologia
del dia d’ahir
De bon matí ja
quedarem per a desdejunar com a bons aficionats de l’Athletic, amb la samarreta
posada!
Després, com a
Eusko-Suecans i Mestres de la Paella en Pimentó, cuinarem la tradicional Paella
Suecana (hi ha qui li diu valenciana) amb pimentó i demés ingredients, és clar!
L’espera fins l’hora
del partit es feia tensa.
La vesprada anava
allargant-se, així com també anava apropant-se l’hora del partit, i nosaltres
ja ens veiem alçant la Copa de la UEFA!
Després vingué l’hora
del partit! Estavem nerviosets i promptet cap a dins del camp!
Amb l’alegria
desbordada, Jordi i jo ens quedarem asoles en l’estadi de San Mamés
celebrant-ho, isquerem els últims d’allí! Quines cares de felicitat!!
I, açò és tot
amics!! Estem molt contents del nostre Athletic!!
Aupa Athletic!!
De part de tots els Basco-Suecans...gràcies!!
dimarts, 27 de març del 2012
El PoliSueca sucumbe 0 a 3 contra la selección Bulgara
Partido correspondiente a los playoff de ascenso a segunda
división en el Polithecic Stadium, con un aforo de 7
espectadores.
En la alineación habitual también destacó la ausencia en la portería de los cancerberos habituales: Kameni y Serra. Después de una mediocre temporada se decidió dar entrada a Fernando, que en un arrebato a lo Benji Price se marchó y ha estado toda la temporada cedido a la Bundesliga. Volvió en el mejor momento para ayudar a su equipo en la promoción de ascenso, pero no pudo ser.
En los 20 primeros minutos del partido el fútbol lo puso el PoliSueca con una posesión del 68% y llegadas con peligro de Pepe y Raul por las dos bandas. A Bruno se le despeinó el pelo con un despeje de cabeza y como no tenia laca para aderezarlo se enfadó y ya no jugó más en todo el partido. Fuentes entró por él.
La cosa marchaba bien y Xavi se frotaba las manos desde las gradas al ver la lección que estaba dando su equipo, pero a veces la vida no es justa y en la primera llegada de la selección búlgara la pelota se coló entre las redes de Fernando. 0 a 1.
Los rojinegros no se dieron por vencidos, Pepe estrelló un balón en el palo, el partido parecía equilibrado pero Bulgaria sabia bien lo que tenia que hacer: marcar a su contrincante más temible, es decir, Palop. Por eso estableció un marcaje de 3 defensas ante el delantero que poco pudo hacer.
Ante esta situación, se decidió hacer unas rotaciones y dejarlo en el banquillo. Aquí viene la primera gran estupidez del partido. Como jugaban contra un equipo de extranjeros, Pepe esnifó un poco de pegamento y decidió combatir el "fuego con el fuego" y dio entrada a Lluis, que como es morenito parece un poco marroquí, a ver si así podían descifrar los mensajes de los búlgaros y avanzarse a su táctica.
El equipo se desmoronó y antes de finalizar la primera parte Bulgaria metió el segundo. Nada pudieron hacer los defensas FerdiNand y Efrén.
Y hasta aquí se vio fútbol, porque al empezar la segunda parte empiezan a acontecer una serie de extraños sucesos más propios de Cuarto Milenio que de un partido. El Bulgaria hizo homenaje al Dia Internacional del Teatro para perder hasta el último segundo posible, se escucharon amenazas de sacar su AK-47... pero también el árbitro se sumó a la fiesta y ejerció de actor simulando un ataque de un mosquito. (Esto es cierto).
Para colmo, Munuera dedicó un tiro a David Villa y encaló la pelota fuera del estadio. Premeditadamente salió al campo una pelota que parecía de plástico, con una trayectoria al disparo más impredecible que Arturo de fiesta por Valencia con 5 cubatas de más.
Los últimos minutos del partido fueron una debacle para el PoliSueca que se desquició, acusó el cansancio y prácticamente se dedicó a "fer la mà" buscando el gol y ya nadie bajaba ni nada. Un cachondeo más propio del público de "la ruleta de la suerte" que aprovechó el Bulgaria para meter el tercero y sentenciar el partido.
Los suecanos dicen adiós a la temporada 2011/2012. No pudo ser al ascenso pero hay que estar contentos después de lograr su mejor clasificación en la liga desde la fundación del club rojinegro.
Amunt PoliSueca !!
Declaraciones de los jugadores después del partido:
Fuentes: "Estamos tristes por no haber conseguido los tres puntos, pero entre todos sacaremos esto adelante"
Raul: "Quiero agradecer a mis padres por mi carrera, en especial a mi padre y a mi madre"
Efrén: "No puedo desvelar en que país jugaré el año que viene, solo les puedo avanzar que será un equipo inglés"
Pepe Santamatilde: "No podia anar al partit perquè tenia que fer deber"
Xavi (presidente): "Ie, quan fem soparet d'equipo?"
No pudo ser. Los hombres de Xavi poco pudieron hacer ante un premeditado y triste arbitraje. El PoliSueca se despide de la promoción de ascenso contra la selección búlgara.
El partido no empezó mal. Después de lo acontecido en el último partido de liga, donde Palop se quedó en el banquillo de jugador revulsivo y el PoliSueca fracasó... Pepe decidió dar la titularidad al delantero procedente de la calle Francisco Vitoria.
En la alineación habitual también destacó la ausencia en la portería de los cancerberos habituales: Kameni y Serra. Después de una mediocre temporada se decidió dar entrada a Fernando, que en un arrebato a lo Benji Price se marchó y ha estado toda la temporada cedido a la Bundesliga. Volvió en el mejor momento para ayudar a su equipo en la promoción de ascenso, pero no pudo ser.
En los 20 primeros minutos del partido el fútbol lo puso el PoliSueca con una posesión del 68% y llegadas con peligro de Pepe y Raul por las dos bandas. A Bruno se le despeinó el pelo con un despeje de cabeza y como no tenia laca para aderezarlo se enfadó y ya no jugó más en todo el partido. Fuentes entró por él.
La cosa marchaba bien y Xavi se frotaba las manos desde las gradas al ver la lección que estaba dando su equipo, pero a veces la vida no es justa y en la primera llegada de la selección búlgara la pelota se coló entre las redes de Fernando. 0 a 1.
Los rojinegros no se dieron por vencidos, Pepe estrelló un balón en el palo, el partido parecía equilibrado pero Bulgaria sabia bien lo que tenia que hacer: marcar a su contrincante más temible, es decir, Palop. Por eso estableció un marcaje de 3 defensas ante el delantero que poco pudo hacer.
Ante esta situación, se decidió hacer unas rotaciones y dejarlo en el banquillo. Aquí viene la primera gran estupidez del partido. Como jugaban contra un equipo de extranjeros, Pepe esnifó un poco de pegamento y decidió combatir el "fuego con el fuego" y dio entrada a Lluis, que como es morenito parece un poco marroquí, a ver si así podían descifrar los mensajes de los búlgaros y avanzarse a su táctica.
El equipo se desmoronó y antes de finalizar la primera parte Bulgaria metió el segundo. Nada pudieron hacer los defensas FerdiNand y Efrén.
Y hasta aquí se vio fútbol, porque al empezar la segunda parte empiezan a acontecer una serie de extraños sucesos más propios de Cuarto Milenio que de un partido. El Bulgaria hizo homenaje al Dia Internacional del Teatro para perder hasta el último segundo posible, se escucharon amenazas de sacar su AK-47... pero también el árbitro se sumó a la fiesta y ejerció de actor simulando un ataque de un mosquito. (Esto es cierto).
Munuera y Palop, en el lanzamiento de una falta
Para colmo, Munuera dedicó un tiro a David Villa y encaló la pelota fuera del estadio. Premeditadamente salió al campo una pelota que parecía de plástico, con una trayectoria al disparo más impredecible que Arturo de fiesta por Valencia con 5 cubatas de más.
Los últimos minutos del partido fueron una debacle para el PoliSueca que se desquició, acusó el cansancio y prácticamente se dedicó a "fer la mà" buscando el gol y ya nadie bajaba ni nada. Un cachondeo más propio del público de "la ruleta de la suerte" que aprovechó el Bulgaria para meter el tercero y sentenciar el partido.
Representación de lo que pasó los últimos cinco minutos de partido.
Los suecanos dicen adiós a la temporada 2011/2012. No pudo ser al ascenso pero hay que estar contentos después de lograr su mejor clasificación en la liga desde la fundación del club rojinegro.
Amunt PoliSueca !!
Declaraciones de los jugadores después del partido:
Fuentes: "Estamos tristes por no haber conseguido los tres puntos, pero entre todos sacaremos esto adelante"
Raul: "Quiero agradecer a mis padres por mi carrera, en especial a mi padre y a mi madre"
Efrén: "No puedo desvelar en que país jugaré el año que viene, solo les puedo avanzar que será un equipo inglés"
Pepe Santamatilde: "No podia anar al partit perquè tenia que fer deber"
Xavi (presidente): "Ie, quan fem soparet d'equipo?"
divendres, 9 de març del 2012
Per una paella digna i amb un pimentó de qualitat
Davant l’allau de
protestes veïnals i de les comissions falleres, amb el suport dels Sindicats
com CCPP (Comissions Pimentoneres) i UGP (Unió General dels Pimentons) volem
fer saber al nou govern estatal del PP, que des de la ‘Plataforma de Defensa
del Pimentó en la Paella’ exigim un tracte preferencial del pimentó sobre la
paella.
Per això, la
nostra Plataforma ha elaborat una proposició de llei per a integrar el pimentó
en la recepta oficial de la paella. Exigim:
- La paella ha de portar pimentó si o si, sinó no serà paella.
- Tota aquella paella que no porte pimentó no tindrà el dret d’anomenar-se paella.
- El pimentó per a l’elaboració de la paella serà del Mareny preferiblement.
- No es podrà utilitzar cap pimentó si no passa primer un estricte control d’avaluació al Centre de Tecnificació del Pimentó ubicat en el terme municipal de Sueca.
- Així doncs, el pimentó a utilitzar ha d’estar etiquetat i distribuït per l’anomenat Centre de Tecnificació.
Estos 5 punts són,
en principi, els què la nostra Plataforma de Defensa del Pimentó en la Paella
portarà al parlament espanyol en les properes setmanes. D’açò volem fer una
proposta participativa i, per tant, estem oberts a l’aportació de noves
exigències què seran estudiades per nosaltres i, posteriorment, afegides a la
proposició de llei.
De moment, no
s’han fet esperar les declaracions dels polítics sobre el tema. Tenim a
polítics a favor, a polítics en contra i a(-)polítics. Ací algunes de les declaracions
i actuacions de la classe política espanyola i valenciana o les dos coses
alhora:
- Mariano Rajoy (PP): “¿Qué esh el pimentónh?”
- Rita Barberà (PP), posseïdora d’un camp de carxofes, vol querellar-se amb la nostra Plataforma per tal de frenar la incorporació del Pimentó a la Paella.
- Esperanza Aguirre (PP): “Que se dejen ya los socialistas y perroflautas de tanto exigir”
- Jorge Alarte (PSPV-PSOE), per la seua banda, ha mostrat indiferència.
- Mònica Oltra (Compromís), per contra, ha mostrat hui al món la seua nova samarreta en referència a la Defensa del Pimentó: “Salvem el Pimentó”.
- Joan Baldoví (Compromís) ha declarat: “Com a nacionalista valencià, des del nostre partit hem de defensar la incorporació del pimentó a la paella, ja ho deia el nostre benvolgut Joan Fuster quan afirmava que ‘una paella no esdevé en paella si no porta pimentó’”
Per altra banda,
la veu del poble ha manifestat la seua intenció d’aplegar a una vaga general el
29 de març si les coses no canvien. Ja s’han vist pancartes en algunes
xicotetes concentracions enfront del IES Lluís Vives de València o a la Puerta
del Sol de Madrid com:
- “Per una paella digna i amb un pimentó de qualitat”
- “Paella amb pimentó real ja!”
- “Haz que tus abuelos se sientan orgullosos”
- “Ens falta pimentó, ens sobren carxofes”
- “Podemos ser algo más que la generación del botellón”
- “Qui perd el pimentó, perd identitat”
D’estes accions
ciutadanes també han nascut ja les primeres ‘Cançons Protesta’ composades pel
cantautor valencià Raimón:
- Raimón: “Diguem no”
Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:
Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres
volem paella amb pimentóooo.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist de tot
al Concurs Internacional de Paella
homes sense de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.
Hem vist de tot
al Concurs Internacional de Paella
homes sense de raó.
No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres
volem paella amb pimentóooo.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.
- Raimón: “D’un temps d’un país”
D'un temps que serà el nostre,
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.
No creguem en les paelles sense pimentó:
per a tastar-la s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.
No creguem en la fideuà,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
d'un país que mai no hem fet,
cante les esperances
i plore la poca fe.
No creguem en les paelles sense pimentó:
per a tastar-la s'ha fet l'home
i no per a la mort s'ha fet.
No creguem en la fideuà,
la misèria necessària, diuen,
de tanta gent.
D'un pimentó que ja és un poc
nostre,
d'una paella que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.
D'un pimentó que ja és un poc nostre,
d'una paella que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent.
d'una paella que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
Lluny som de records inútils
i de velles passions,
no anirem al darrera
d'antics tambors.
D'un pimentó que ja és un poc nostre,
d'una paella que ja anem fent,
cante les esperances
i plore la poca fe.
D'un temps que ja és un poc nostre,
d'un país que ja anem fent.
- Raimón: “Jo vinc d’un silenci”
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les paelles
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
les estan cuinant
a les petites cuines,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd el pimentó
per identitat!
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
per una paella amb pimentó,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol una paella
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
antic i molt llarg,
de gent va alçant-se
des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les paelles
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
les estan cuinant
a les petites cuines,
a casa o al camp.
Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd el pimentó
per identitat!
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
per una paella amb pimentó,
que en frases solemnes
no han cregut mai.
Jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci
que romprà la gent
que ara vol una paella
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.
Jo vinc d'un silenci
antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita
que és sorda i constant.
Bé, defensors de la paella en pimentó, la revolta ha
començat!!
Visca la Paella amb Pimentó!! Gora la Paella amb Pimentó!!
Natxo
dimecres, 7 de març del 2012
La Negreta, Verge dels bevedors.
Des de la nostra
xicoteta secta de 'La Defensa del Pimentó en la Paella' volem fer aplegar al
món de les falles suecanes i, en especial, als nostres fallerets i falleretes,
una Verge a qui encomanar-se en les properes Falles. 'La Negreta'!
A nosaltres
sempre ens ha guiat pel bon camí i ens ha cuidat en aquells moments on la beguda
oficial dels Basco-Suecans i del Komando Piketa, el ron en cola, ha estat
present. Allà on ens hem hagut de beure el cubata en un got de plàstic, allà on
ens l’hem begut sense gel, i, especialment, quan ens han ficat garrafó.
Sabem de bona mà,
que a Sueca es viuen les falles d’una manera intensa, popularment anomenat "des
que t’alces fins que te gites", per això des de la nostra Plataforma vos oferim
unir-vos a la nostra Fe "Catohòlica" per a què passeu unes bones falles sense el
malestar característic de la ressaca.
Sense més dilatacions,
ja es podeu imprimir, plastificar i penjar-vos al coll o al retrovisor del
cotxe, l’estampeta oficial de 'La Negreta'!! La Verge de tots els bevedors,
nocturns i diürns, fallers i ciutadans de a peu.
LA NEGRETA
'Oració dels bevedors desamparats': Santa Negreta,
mare del Cacique, prega per nosaltres, bevedors, ara i a l’hora del happy hour.
Amén!
Salut i cabet estes falles!
Moltes gràcies per llegir-nos! Adéu!
Natxo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)